Organització de jornades tècniques destinades a CFGS de la branca d’edificació. Cas pràctic: coneixement i experimentació d’alguns assaigs de control de materials de construcció

Una pràctica habitual d’alguns instituts i escoles de FP a on s’imparteixen CFGS de la branca d’Edificació és la d’organitzar jornades tècniques, a on es porten a terme activitats tals com visites d’obra de construccions particulars i xerrades amb professionals del sector, amb l’objectiu d’apropar a l’alumnat el món de la construcció i l’obra civil. El TFM que es desenvolupa en el present document està pensat per utilitzar-se com a guia o protocol per al disseny, organització i posterior avaluació d’una jornada tècnica. Es presenta un document que estandaritza el procés, assegurant la transmissió d’uns continguts a l’alumnat, i fonamentant i justificant cada pas. La manera d’articular aquests processos es divideix en dos fases; una primera que descriu el procés de disseny de les jornades, a on es detalla l’exposició i justificació d’objectius, selecció de blocs temàtics a tractar i la confecció dels programes de les activitats. Es detallarà la temporització, els objectius i expectatives per a l’alumnat de cada activitat, i també s’analitzen els conceptes previs que el professorat haurà d’impartir a l’alumnat per tal d’entendre les tasques específiques que es tractarà a cada activitat. La segona fase consisteix en els aspectes organitzatius de les jornades, a on es defineixen processos com la confecció d’un planning d’activitats justificat, l’estudi d’equipaments i material, cost econòmic, i el procés a seguir per a l’aprovació de les jornades per part dels òrgans col·legiats de l’institiut o escola de FP. Per finalitzar, també es presenten les eines de control de totes les activitats que s’hagin desenvolupat, establint avaluacions parcials que tindran gran utilitat a l’hora de fer una valoració i anàlisi final de totes les activitats celebrades

The Mechanical Engineering Industry in Catalonia

After an introduction in which he gives a broad outline of industrialization in Catalonia and the Valencian Country, the author focuses on the manufacture of heavy machinery in Catalonia. This enables him to present the major factories which brought prestige to Catalonia, including Nuevo Vulcano, Alexander y Hermanos, and La Maquinista Terrestre y Marítima. The account he gives of the locomotives made by La Maquinista (Spain's largest locomotive manufacturer) provides an opportunity to define the modest scale of industrialization in Catalonia in comparison with other parts of Europe. The author considers that the obstacles that hindered the country's modernization were largely associated with excessive variety of output, brought about by deficient and relatively scarce demand, all of which accounts for the continual calls for protectionism made by Catalan industrialists. Even so, the author concludes that the only parts of Spain where it is possible to refer to industrialization in the 19th and early 20th centuries, are Catalonia and the Basque Country

La Indústria de construcció de màquines a Catalunya i els Països Catalans

Després d’una introducció en què s’expliciten els trets generals de la industrialització a Catalunya i al País Valencià, l’autor se centra en la fabricació de maquinària pesant a Catalunya. Això li permet de presentar al lector les grans fàbriques que donaren prestigi al Principat: Nuevo Vulcano, Alexander y Hnos, La Maquinista Terrestre y Marítima, entre d’altres. En concret, l’estudi de la fabricació de locomotores per part de La Maquinista (l’empresa que en va fabricar més a Espanya) li permet situar, en un modest lloc, la industrialització catalana en el context europeu. Els entrebancs que el procés modernitzador va sofrir a casa nostra provenen, segons l’autor, en gran part, d’una producció excessivament dispersa que responia a una demanda deficient i relativament escassa. D’aquesta manera es comprèn que els industrials catalans demanessin contínuament el proteccionisme. Amb tot, conclou que durant el segle xix i començament del xx solament es pot parlar d’industrialització, en tot l’Estat espanyol, a Catalunya i al País Basc

The Mechanical Engineering Industry in Catalonia

After an introduction in which he gives a broad outline of industrialization in Catalonia and the Valencian Country, the author focuses on the manufacture of heavy machinery in Catalonia. This enables him to present the major factories which brought prestige to Catalonia, including Nuevo Vulcano, Alexander y Hermanos, and La Maquinista Terrestre y Marítima. The account he gives of the locomotives made by La Maquinista (Spain's largest locomotive manufacturer) provides an opportunity to define the modest scale of industrialization in Catalonia in comparison with other parts of Europe. The author considers that the obstacles that hindered the country's modernization were largely associated with excessive variety of output, brought about by deficient and relatively scarce demand, all of which accounts for the continual calls for protectionism made by Catalan industrialists. Even so, the author concludes that the only parts of Spain where it is possible to refer to industrialization in the 19th and early 20th centuries, are Catalonia and the Basque Country